_CORSARIS RUGBY CLUB

Però l’originalitat del rugby no es redueix a una qüestió d’antiguitat. També reposa sobre aquella facultat que definim com a intel·ligència. Quatre-cents cinquanta anys abans de Crist, el filòsof Anaxàgores forja aquesta màxima: “l’home és intel·ligent perquè té mans”. El fundador del rugby, un alumne del college de Rugby anomenat William Webb Ellis, va agafar la pilota i, infringint totes les normes va córrer directe cap als pals per a fer assaig, retent així un magnífic i soberbi homenatge a Anaxàgores.
 
Aquest esport no ha deixat de desmarcar-se de les altres disciplines, no només per les seves característiques de no poder passar la pilota a ningú que estigui davant d’ella, sinó per el respecte a les normes de joc, a l’àrbitre, a l’adversari i als companys d’equip. El rugby ha anat oscil·lant entre el rigor de les seves normes fundacionals i l’evolució del món que l’envolta, entre el respecte als seus valors tradicionals i l’atractiu del marketing. En la recerca d’aquest equilibri delicat, ha sabut preservar l’essencial: el seu esperit. No pot ser d’altra manera, i és que es conserva la tradició de que l’adversari, fora del camp és el teu amic, i això es demostra a cada Tercer Temps. Encara que el partit hagi estat intens, es guarda el bon record de la lluita i l’agraïment a l’equip contrari per la noblesa de sortir a batir-se i guanyar.       
                                                                                                                                                                                                                                                                                                  
La vertadera història del rugby conté innombrables fets de llegenda, freqüentment dignes de les més hermoses histories de capa i espasa o dels millors films d’aventura.  
 
Des del torneig de les Sis Nacions al de les Tres Nacions a l’Hemisferi Sud, de la Copa d’Europa a la Copa del Món, la llegenda del rugby és rica en drames i proeses. Sobre tot, la proesa es presenta com un dels darrers bastions capaços d’abrigar els sentiments més nobles dins els cors més rudes i vulgars.                
En el rugby es parla d’honor. Però pot ser d’una altra manera quan es tracta de passar la joventut portant l’esperit prolongat d’una bella impertinència?    
 
 
Salut i rugby!

Extret de Mallorca & Rugby