_CORSARIS RUGBY CLUB

El partit ja sabíem que no seria gens fàcil. Però, no podíem pensar que se'ns posés tant difícil. Efectivament, els Corsaris que estàven en el camp vàren escriure un paràgraf en el llibre de la Glòria d'un club. I aquest partit va ser el que es va veure ahir. Amb 11 homes começàrem el partit contra el líder de la categoría, i amb 11 homes l'acabàrem. Els nostres jugadors, no només mostraren valentia i coratge contra un equip que va fer tots els canvis possibles, sinó que demostraren que la feina que es vé fent des d'octubre-novembre, està donant els seus fruits. Tots donaren tot el que poguéren i placaren amb una actitut que els fa dignes de ser anomentats CORSARIS. Des d'un principi sortirem a placar i a afrontar un partit contra la flota naval del rei enemic. Encara que mos sabíem en inferioritat numèrica i, desarbolats, donarem el que ningú s'esperava. Com els antics CORSARIS quan hissaven la seva bandera negra, la qual, al contrari del que pensa la gent, no és el símbol pirata. L'unic que vol dir la bandera negra en el món de la mar, és que no s'acceptarà la rendició, ni nostra ni seva. Si es mor, es mor amb orgull i sense ser conquerits! I això és el que demostràren els 11 CORSÀRIS ahir.

Aquestes derrotes són una victòria, ja que se n'aprén molt i fan grup. D'aquí en endavant, sols ens queda millorar, i a la pròxima més canya! Les melés vàren sortit inesperadament bé, tant fou així, que el Toro va haver de posar als seus 8 jugadors en la melé perquè la nostra melé de 6 jugadors, en guanyava bastantes. Els darrers minuts de la primera part, vàren ser els més gloriosos del partit, amb uns Corsaris, embestint per arribar a la marca contrària sense estalviar amb esforços. Tant va ser així que els Corsàris decidiren començar abans d'hora la segona part, mirant, amb les cares ben altes, al gran rival que tenien davant. A mitjans de la segona part va ser quan sortíren els grans herois de l'enfrontament:

1. Carles: Amb el turmell tocat, i l'orgull ferit, va seguir lluitant fins que l'àrbitre va pitar el final del partit. Gran feina d'aquest jugador que cada vegada sorprén més i que quan es posi en forma, de ben segur que sirà el malsón de la davantera rival.

2. Ajo: L'esforç i el patiment personificat. Cada vegada ens dóna més lliçons de com s'ha de pensar i viure rugby. Disciplinat, treballant per l'equip, amb una contractura a l'esquena produïda al final de la primera part, sense baixar el cap en cap moment, va saber patir i acabar el partit amb un gran pundonor i dignitat. Gran fita la de l'anglés!

3. Agustín: és el sentiment personificat. Xerrador i amb moltes ganes de menjar-se el món. El seu sentiment, el copsa, però la seva voluntat de lluita i victòria el dispensa. Fidel com un gos, anima als jugadors a seguir endavant, encara que de vegades, aniria bé posar-li un taping a la boca. Molt bé nano, segueix així, ja que tens un lloc a l'equip. Esperem que te recuperis bé del teu cop al pit!

4. Joan: Callat, però treballador i cada vegada, millor placador. Ho va donar tot i va ser el primer en donar-se'n conta de que aquest partit sortia molt millor que d'altres. Va aportar una gran actitut dins el camp i comença a aprendre els trucs de la seva posició en el joc.

5. Pedro Sierra: Un altre valent del que s'esperava menys, però que va donar a entendre que pot arribar a ser un gran jugador. Un dels dos Dimonis que va saber donar la cara i fer un gran partit. Gràcies per venir.

8. Eduardo: Què dir d'una persona d'ofici? Per a ell rés vé de nou i cal escoltar tots els seus consells. Al final del partit, va patir com un més, amb la seva lesió al turmell, va donar una lliçó de SER UN CORSARI al més genuí estil. Com el nostre benvolgut Garlik, va aguantar patint fins el final. Tenir gent així mos honra.

9. Jo: no vull afegir cap comentari, ja que veig més els meus defectes que les meves virtuts.

10. Alberto: el més patidor, amb una malaltia es va presentar al partit i ho va donar tot. Gran partit. Tens un peu d'or i hem fet bé de reconvertir-te en apertura. És una bona elecció i una vegada aprenguis els secrets de la teva posició, faras grans partits.

12. Octavio: el nostre juvenil de la selecció balear. Què dir d'ell? No dóna rés per perdut ni deixa escapar cap placatge. Tenim un gran jugador i un gran futur en aquest al·lot. Pren l'iniciativa i això és el que ens falta fer.

13. Toni Sanz: Un altre jugador de Dimonis que comença a despuntar. Va donar la cara i demostra que té una única voluntat: aprendre i jugar al rugby. Gran amic dins i fora del camp. Comença a espavilar. Molt bé, Toni i gràcies per haver vingut.

15. Adolfo: "El cubano de oro", placador com pocs i neguitós. De vegades, els nirvis li passen males passades, però fa grup i és un dels millors jugadors de l'equip. Com l'Edu, té molt d'ofici i sap què és el rugby. Un altre dels pilars al que cal escoltar.

Delegat: Franco. Gràcies, Caudillo! Mos va servir de gran ajut per emplenar l'acta i per córrer la banda com a linier. També ens va donar tot el suport psicològic que ens feia falta. Això demostra la seva implicació en l'equip. Un altre pilar bàsic del nostre equip. Si els punts l'haguéssin deixat jugar, segur que haguéssim vist un altre partit...

Una vegada passada l'alineació que va perdre contra el Toro per 142 a 0, hem de dir que Corsaris tenia moltes de baixes per malaltia, viatge o per lessió:

Fede: lessionat, Ernesto: A Brasil, Raúl: grip, Pere: Grip, Adam: grip, Franco: cosit (o cremallera), Marcos: ¿?, José María: lessionat, Juan Pablo: feina ineludible. Només de Corsaris en tenim 18 jugadors (sense contar amb els jugadors "satélites", que van i tornen segons la lluna).

No cal dir que Dimonis mos diguéren que en vendrien 6 o 7 i no en venguéren més que 2. Però bé, hem de donar-lis les gràcies per haver vingut.

En tot cas, me qued amb l'orgull que vàrem demostrar i l'actitut. També cal recordar lo que l'àrbitre ens va dir al final del partit, encara que la seva frase preferida, és la següent: "Esto sólo se puede mejorar". Gràcies Angel pel teu suport i gràcies al Toro per a donar-ho tot. Això per jo va ser la principal victòria del nostre equip. Inclús els del Toro mos diguéren que els hi va agradar molt el nostre crit en honor a la Zona Nord:

MARE DE DÉU DE LA VICTÒRIA!

ASSISTIU-MOS! CORSARIS, ALÇAUVOS!

QUE EL TORO ÉS AQUÍ!

VIA!!!!..........FORA!!!!