CORSARIS RUGBY CLUB

El partit ja sabíem que no seria gens fàcil. Però, no podíem pensar que se'ns posés tant difícil. Efectivament, els Corsaris que estàven en el camp vàren escriure un paràgraf en el llibre de la Glòria d'un club. I aquest partit va ser el que es va veure ahir. Amb 11 homes começàrem el partit contra el líder de la categoría, i amb 11 homes l'acabàrem. Els nostres jugadors, no només mostraren valentia i coratge contra un equip que va fer tots els canvis possibles, sinó que demostraren que la feina que es vé fent des d'octubre-novembre, està donant els seus fruits. Tots donaren tot el que poguéren i placaren amb una actitut que els fa dignes de ser anomentats CORSARIS. Des d'un principi sortirem a placar i a afrontar un partit contra la flota naval del rei enemic. Encara que mos sabíem en inferioritat numèrica i, desarbolats, donarem el que ningú s'esperava. Com els antics CORSARIS quan hissaven la seva bandera negra, la qual, al contrari del que pensa la gent, no és el símbol pirata. L'unic que vol dir la bandera negra en el món de la mar, és que no s'acceptarà la rendició, ni nostra ni seva. Si es mor, es mor amb orgull i sense ser conquerits! I això és el que demostràren els 11 CORSÀRIS ahir.

Aquestes derrotes són una victòria, ja que se n'aprén molt i fan grup. D'aquí en endavant, sols ens queda millorar, i a la pròxima més canya! Les melés vàren sortit inesperadament bé, tant fou així, que el Toro va haver de posar als seus 8 jugadors en la melé perquè la nostra melé de 6 jugadors, en guanyava bastantes. Els darrers minuts de la primera part, vàren ser els més gloriosos del partit, amb uns Corsaris, embestint per arribar a la marca contrària sense estalviar amb esforços. Tant va ser així que els Corsàris decidiren començar abans d'hora la segona part, mirant, amb les cares ben altes, al gran rival que tenien davant. A mitjans de la segona part va ser quan sortíren els grans herois de l'enfrontament:

1. Carles: Amb el turmell tocat, i l'orgull ferit, va seguir lluitant fins que l'àrbitre va pitar el final del partit. Gran feina d'aquest jugador que cada vegada sorprén més i que quan es posi en forma, de ben segur que sirà el malsón de la davantera rival.

2. Ajo: L'esforç i el patiment personificat. Cada vegada ens dóna més lliçons de com s'ha de pensar i viure rugby. Disciplinat, treballant per l'equip, amb una contractura a l'esquena produïda al final de la primera part, sense baixar el cap en cap moment, va saber patir i acabar el partit amb un gran pundonor i dignitat. Gran fita la de l'anglés!

3. Agustín: és el sentiment personificat. Xerrador i amb moltes ganes de menjar-se el món. El seu sentiment, el copsa, però la seva voluntat de lluita i victòria el dispensa. Fidel com un gos, anima als jugadors a seguir endavant, encara que de vegades, aniria bé posar-li un taping a la boca. Molt bé nano, segueix així, ja que tens un lloc a l'equip. Esperem que te recuperis bé del teu cop al pit!

4. Joan: Callat, però treballador i cada vegada, millor placador. Ho va donar tot i va ser el primer en donar-se'n conta de que aquest partit sortia molt millor que d'altres. Va aportar una gran actitut dins el camp i comença a aprendre els trucs de la seva posició en el joc.

5. Pedro Sierra: Un altre valent del que s'esperava menys, però que va donar a entendre que pot arribar a ser un gran jugador. Un dels dos Dimonis que va saber donar la cara i fer un gran partit. Gràcies per venir.

8. Eduardo: Què dir d'una persona d'ofici? Per a ell rés vé de nou i cal escoltar tots els seus consells. Al final del partit, va patir com un més, amb la seva lesió al turmell, va donar una lliçó de SER UN CORSARI al més genuí estil. Com el nostre benvolgut Garlik, va aguantar patint fins el final. Tenir gent així mos honra.

9. Jo: no vull afegir cap comentari, ja que veig més els meus defectes que les meves virtuts.

10. Alberto: el més patidor, amb una malaltia es va presentar al partit i ho va donar tot. Gran partit. Tens un peu d'or i hem fet bé de reconvertir-te en apertura. És una bona elecció i una vegada aprenguis els secrets de la teva posició, faras grans partits.

12. Octavio: el nostre juvenil de la selecció balear. Què dir d'ell? No dóna rés per perdut ni deixa escapar cap placatge. Tenim un gran jugador i un gran futur en aquest al·lot. Pren l'iniciativa i això és el que ens falta fer.

13. Toni Sanz: Un altre jugador de Dimonis que comença a despuntar. Va donar la cara i demostra que té una única voluntat: aprendre i jugar al rugby. Gran amic dins i fora del camp. Comença a espavilar. Molt bé, Toni i gràcies per haver vingut.

15. Adolfo: "El cubano de oro", placador com pocs i neguitós. De vegades, els nirvis li passen males passades, però fa grup i és un dels millors jugadors de l'equip. Com l'Edu, té molt d'ofici i sap què és el rugby. Un altre dels pilars al que cal escoltar.

Delegat: Franco. Gràcies, Caudillo! Mos va servir de gran ajut per emplenar l'acta i per córrer la banda com a linier. També ens va donar tot el suport psicològic que ens feia falta. Això demostra la seva implicació en l'equip. Un altre pilar bàsic del nostre equip. Si els punts l'haguéssin deixat jugar, segur que haguéssim vist un altre partit...

Una vegada passada l'alineació que va perdre contra el Toro per 142 a 0, hem de dir que Corsaris tenia moltes de baixes per malaltia, viatge o per lessió:

Fede: lessionat, Ernesto: A Brasil, Raúl: grip, Pere: Grip, Adam: grip, Franco: cosit (o cremallera), Marcos: ¿?, José María: lessionat, Juan Pablo: feina ineludible. Només de Corsaris en tenim 18 jugadors (sense contar amb els jugadors "satélites", que van i tornen segons la lluna).

No cal dir que Dimonis mos diguéren que en vendrien 6 o 7 i no en venguéren més que 2. Però bé, hem de donar-lis les gràcies per haver vingut.

En tot cas, me qued amb l'orgull que vàrem demostrar i l'actitut. També cal recordar lo que l'àrbitre ens va dir al final del partit, encara que la seva frase preferida, és la següent: "Esto sólo se puede mejorar". Gràcies Angel pel teu suport i gràcies al Toro per a donar-ho tot. Això per jo va ser la principal victòria del nostre equip. Inclús els del Toro mos diguéren que els hi va agradar molt el nostre crit en honor a la Zona Nord:

MARE DE DÉU DE LA VICTÒRIA!

ASSISTIU-MOS! CORSARIS, ALÇAUVOS!

QUE EL TORO ÉS AQUÍ!

VIA!!!!..........FORA!!!!

El rugby és un esport que desperta passions entre els seus practicants. Tant és així que el nostre club, té fonamentada tota la seva estructura baix els seus ideals. Sempre feels a les normes, respectant a l'àrbitre, als companys, a l'adversari i al públic. En aquestes línies volia expresar la meva opinió sobre l'equip, com a un jugador i entrenador de l'equip, i sobre tot com a integrant del club. Pens que la nostra situació cada vegada és millor. Penseu que ara fa un any, no existia club. Però gràcies a la nostra feina, l'estem tirant endavant. I pens que actualment tenim un club i molt prometedor! A més a més d'un club, hem aconseguit fer un grup d'AMICS. No volguem menjar-mos el món de cop i volta, aprenem-ne primer! Lo únic que vos deman és que tengueu paciència en els partits perduts, aprenem primer per què hem perdut, i al següent partit més canya! Madurem com a equip i sobre tot, passem'ho bé, molt bé, per favor!!!

Actualment, al nostre equip, el que menys es veu és rugby. Vull dir que ens estam acostumant a anar a remolc dels equips contra els qui mos enfrontam. L'únic moment que no anàrem a remolc va ser en el darrer partit quan vàrem esser capaços d'encadenar un maul i quatre rucks seguits, cosa molt lloable, però insuficient. Hem de prendre la iniciativa nosaltres mateixos en tots els sentits: en atac i defènsa, en melée i Touche, en totes les fases del joc. Està clar que no ens sobra el físic ni la tècnica, però sí que ens sobren collons per tirar endavant. Una cosa que sí que m'agrada de l'equip és que tots compleixen amb l'ideal del rugby de que és l'entrenador i capità qui decideix qui i a on juga, el jugador es limita a jugar.

El que vull demanar també és mes assistència als entrenaments, per a millorar en tots els sentits. Donat que dels vostres missatges se'n treu una conclusió: teniu moltes ganes de jugar a Rugby. Tampoc hem de confondre dins el rugby, l'amistat amb el "colegueo". El "colegueo" no va en favor del bon joc, al contrari, el perjudica (tot i que és positiu fora del camp). Què vol dir tenir "colegueo"? Doncs que jo no exigeixo el màxim als meus companys d'equip, parapetant-me en que ells tampoc m'exigeixen el màxim. Per lo tant, ningú dóna el màxim dins el camp i fallam en coses que no hauríem de fallar (placatges, conservació de pilota etc...).

Només volia acabar aquest rollo amb una frase que no és meva: "L'experiència no són les coses que et passen; sinó el que fas amb les coses que et passen".

Partit d'aquest cap de setmana: dissabte dia 24 a les 18'00 al Prínceps d'Espanya. A les 17'00 ens canviam al vestidor. Amunt Corsaris!!!

Como bien sabeis el pasado domingo 28 jugamos en Alcudia un partido amistoso contra el Bahia quedando 50 y pico a 7. Haciendo CLONK AQUÍ podreis ver algunas imágenes del partido. Por otro lado comentar que este fin de semana hay partido contra el Toro en Palma aunque aun no se el dia y la hora exactas, si leeis los comentarios seguramente Joan cuando o sepa lo escriba.

Otra cosa que podriamos hacer en los comentarios de este post es que alguno (o todos) escriba su opinion del partido y el punto o puntos donde fallamos más. Yo creo que hicimos mejor partido que contra el Ibiza, sobretodo en la segunda parte y conseguimos un par de jugadas ineditas en nuestro equipo (lo que nos deberia hacer pensar): una jugada al principio del segundo tiempo donde conseguimos encadenar un maul y 3 o 4 rucks sin perder el balón (gracias a los apoyos); y segunda, ensayar con el ala (ole por Pere). Deduzco que nos falta continuidad en la posesion del balón de apoyos en los agrupamientos, nos falta verticalidad y conseguir que los trescuartos consigan hacer más jugadas como la del domingo. Que opinais vosotros?

Por cierto, Franco recupérate pronto, porque como dijo Amaral: "sin tí no soy nada".

Aquí teniu les fotos del partit, nomes heu d'anar a la barra lateral o fer CLICK AQUÍ. Les fotos les ha fetes totes na Quica i no tenen desperdici, sobretot la de n'Eduardo lamentant-se. Gran foto.

També aprofitar per fer un reconeixement als Dimonis que sense ells probablement els marcadors en contra serien molt més abultats, i en moltes altres ocasions no hauriem ni pogut jugar.

També avançar que s'està en conversacions per organitzar un partit amistós contra el Bahia aquest dissabte 17 aquí a Alcudia. Per alre banda és possible que durant la següent semana els nostres cadets es puguin provar en joc real contra un equip Anglés. Això serà probablement entre semana. Sort a tothom.

AMUNT CORSARIS!!!

nsEl nostre equip sènior va fer el pitjor partit de la temporada, encaixant una derrota que feriria a l'orgull de l'equip de la Zona Nord de l'Illa. Tot va ser un conjunt de despropòsits. Un equip no pot escalfar tan sols 10 minuts, i arribar alguns jugadors, quan només manquen 2 minuts per al començament del partit. Després venguéren els errors de placatge, la falta d'ubicació dins el camp, la mala execució del joc al peu i un llarg etzètera... No cal menysprear la feina de l'Eivissa, el qual va saber fer servir les seves fortaleses, fent sortir el seu 8, jugant a la línia quan ho havia de fer, guanyant la major part de touches i melées. Tots aquests factors féren que cap dels nostres jugadors entrassin dins el partit, ni tan sols estàvem concentrats en el nostre crit. Una vegada més es va demostrar que la feina d'un equip de rugby no depén només d'una persona, sinó que són 15 que, ben combinats i compenetrats, poden aconseguir lo millor: una victòria.

Tot comença als vestidors. No pot passar una cosa així. Tanta sort tenguérem que ningú es va lessionar! Com veis, hi ha molta feina a fer i a millorar. No es pot sortir del camp amb una derrota tan abultada sense que mos faci mal a l'orgull. Ara ja sabeu que només cal treballar bé i això passa per tenir un compromís amb nosaltres mateixos i amb el club. No podem fallar d'aquesta manera. Per a això cal entrenar encara una miqueta més. D'aquí en endavant, tota la vida, siré un Corsari!

Els Corsaris som el perill del món,

som un temporal portat per l'huracà,

som taurons a l'abordatge,

enfonsem vaixells a plom!

Un Corsari és un perill a cavall de les onades,

Un Corsari és com un llamp que fereix deu mil vegades!

Els Corsaris i les rates som els dos perills del món,

Som com rates amb escates, però tenim milers de dents!

Els Corsaris i les rates, netejem el mar de gent!

Els Corsaris som herois, mentiders i buscabregues,

som els reis de les bodegues i bevem com culebrots!

Un Corsari és bonàs i molt valent,

té el cervell més que mandrós

i és fidel com un gran gos!

Un Corsari és com aquells que sempre van,

arriscant la seva pell per un cul i un tros d'anell!

Un Corsari és d'aquells que sí que pot,

t'ensarrona, treu el suc i et fa creure que ets un ruc!

Els Corsaris som el perill del món,

Som un temporal portat per l'huracà,

ens llencem damunt les dones,

per a ficar-lis fins el fons!!!

El braç desarmat que Déu ens ha donat!

(ADAPTACIÓ DE L'OBRA TEATRAL "MAR I CEL")

De cara a avui, hi ha entrenament a les 21'00. És essencial que vingueu tots, ja que aquest entrenament que ja he preparat, ens servirà per a jugar de forma conjunta en tots els aspectes. Ja sé que sempre hem estat bastants a l'entrenament, però avuin hem de ser més... Tot el que no vengui sense una excusa creïble, s'asseurà a la banqueta. Contarem amb l'ajut dels Dimonis, aixì que d'alguna manera vos heu de guanyar el lloc i el privilegi de jugar amb nosaltres.

De cara a demà, hem d'estar preparats per si hem d'anar a cercar als d'Eivissa, per tant, hauríem de sortir d'Alcúdia a les 12'30 del pàrking del pavelló, a fí de poder anar a l'aeroport i estar-mos canviant a les 14'00. Els qui, per motius de feina han de venir més tard, possau-vos d'acord amb algún dels cotxes per a arribar a temps.

En quant al Carnaval de la setmana que vé, jo propós de disfressar-mos de Corsaris i jugar a rugby a la vegada. Pot ser una mescla explossiva... Ja me direu coses a l'entrenament.

Ja tornam a tenir partit! La cita no sirà al nostre camp, ja que pel dissabte es vaticina mal temps i els propietaris no se'n refien. Però bé, així i tot estirem disposts a rebre al sempre respectat Eivissa. La cita sirà al Prínceps d'Espanya a les 15'00 del dissabte dia 10. És a dir que mos haurem de desplaçar fins a Palma. Podem donar les gràcies a la Federació Balear de Rugby, els quals ens han ajudat a trobar una alternativa a la nostra instal·lació. En el que fa referència al Tercer Temps, hauríem de mirar de fer-lo a algun local de Palma. Però ja ho veurem...

En referència a la instal·lació, el club ja s'ha posat en marxa per tenir un camp on afrontar els nostres partits. Un que es farà fixe, és el camp de gespa artificial d'Alcúdia on ens posaran les línies del camp i unes porteries. També estem cercant la possibilitat de tenir un camp de gespa natural d'explotació pròpia, però només estem en conversacions amb diversos propietaris etc. Per el moment, no és de descartar l'utilització dels camps de gespa natural del Constància o del Poblense de futbol, però això també és una possibilitat. Ja anirem informant segons es concretitzin les coses.

En quant al Carnaval, hauríem de presentar-mos a les Rues de Pollença i d'Alcúdia. A Pollença, és el dissabte i a Alcúdia el Diumenge. A les dues Rues, fan un concurs de comparses, per lo que ens hauríem de presentar per a intentar guanyar el concurs i recaptar fons per al club. És per això que anim a tothom a participar en el concurs de propostes per a disfresses que té com a termini de presentació de propostes fins al diumenge que vé. També, vos vull dir que, en lo possible, farem venir l'Agrupació Musical de La Salle de Palma per a que mos acompanyi i amenitzi amb les seves marxes. A veure què en surt de tot plegat!

Sí senyor! Els nostres cadets féren un molt bon paper al torneig de rugby tag de Mallorca. El torneig que va esser disputat a Manacor, no va tenir altre color que el dels Corsaris RFC (els únics que no tenien camiseta, però que la duen tatuada dins el cor!). I és que els nostres joves vàren demostrar jugar millor que els altres equips i vàren sortir guanyadors de tots els partits disputats. És un bon començament i una bona bombolla d'oxígen per a afrontar un possible campionat cadet de rugby. Encara s'ha de fer molta feina amb aquests al·lots, però s'ha demostrat que tenen una bona base. El que més s'ha de destacar és que el nostre entrenador ha sabut trasmitir-lis bé els ideals del nostre esport, i ha sabut conjuntar un grup que no es separa més que per anar a les classes de l'intitut. I és que d'això se tracta en el rugby: de ser una pinya i una gran família!

En quant a les camisetes, i com a primícia, en Pep -son pare de'n Miki-, mos ha aconseguit unes equipacions d'un equip de futbol per a jugar a rugby tag, així com unes bosses d'entrenament a les que es brodarà o estamparà el nostre estimat escut.

També estam en projecte de fer unes camisetes de rugby per a les categroies inferiors del nostre club. Però d'això ja en xerrarem més endavant quan les tenguem encomanades.

També hem de dir que ja hem fet les gestions pertinents per a tenir els 4 sacs de placatge i els 6 escuts de percussió i en qüestió de 15 dies, ja els tendrem aquí per a estrenar-los. Bé seguirem informant...

El dissabte dia 3 de Febrer a les 14:00 comencen les fases finals classificatòries per al campionat de rugby tag de les Illes Balears, i com no els Corsaris tenim una representació amb els nostres Cadets. La cita es al camp dels Dimonis a Manacor (Torre del Enagistes). Tots els que volgueu venir a recolzar l'equip i, sobre tot, possar el seu cotxe per transportar als al·lots, mos veim al Parking del Poliesportiu d'Alcudia a les 12:30. Molta sort a les nostres tropes.

Respecte al partit senior del Diumenge contra el Bahia ha estat novament aplaçat per condicions del camp de joc. Igualment el partit es toca jugar al seu camp. Ja veurem on es juga finalment. Així que ahurem d'esperar una altre semana per desfogar-mos. Per a una altre vegada l'ajuntament d'Alcudia ens ha ofert el cam del poli per propers partits (ja se parlarà a l'entrenament).

El dissabte dia 3 també comença el Sis Nacions amb el partit Anglaterra- Escocia (Calcuta Cup), i se televisa a les 17 al C+ 5. Esteim pendents de l'adquisició d'un projector per part de l'Absolut bar per veure els pròxims partits tot junts allà.

I per els que no esteu acabats de convèncer de quin és el vertader esport aquí vos deix un regalet. Aquestes imatges corresponen a les finals de les copes del mon de rugby i de futbol, jutgeu voltros mateixos.