CORSARIS RUGBY CLUB

El cap de setmana passat, els Dimonis ens convidaren a fer un partit amistós al camp de la Torre dels Enagistes. Tot va sortir donat que no ens poguérem trasladar a Menorca per jugar el partit de lliga per absència de bitllets d'avio per aquell dia. Així que tot el Corsaris, junt amb els cadets, vàren partir en expedició cap a Manacor. Varen ser partits molt diferents. Els cadets mostràren una actitut i motivació extraordinària (llàstima que no hi fossin tots!) I això es va notar en el joc: bons placatges, bon moviment de la pilota etc. Encara mos falta treballar molt en molts d'aspectes. Però el millor camí per a tenir un club de rugby és jugar partits i d'això els cadets demostràren que en tenien moltes ganes. Tot i així hem d'organitzar-mos més i no jugar tant sobre la pilota. Però això ja ho corregirem! Amunt al·lots i enhorabona pel partit. El resultat va ser 17 a 29 a favor dels Corsaris.

Tot s'ha de dir que l'equip rival va fer molts de mèrits per endur-se'n la victòria i que tenen grans jugadors que fa anys que juguen, però també tenien molts jugadors que començaven i que encara s'han de formar. És per això que animam a tots els Dimonis cadets a que segueixin treballant, perquè per a guanyar cal entrenar i treballar.

En quant al partit sènior. Tot va ser un conjunt de despropòsits per la nostra part. No entràrem en el partit en cap moment i jugàrem el partit que ells volguéren. Dimonis, amb una davantera ben treballada, va saber treure oportunitats i concretar molt més que nosaltres, que anàrem a remolc tot el partit. També s'ha de dir que nosaltres vàrem tenir baixes molt improtants de darrer moment i que això també va influir en el joc. La manca de n'Alberto a l'apertura, la lessió de'n Primo a la primera part, la lessió de'n Franco (que, per sort no és greu) i el fet de jugar amb 3 cadets, féren que no fossim els jugadors que estam habituats a jugar en els entrenaments. I això es nota. Sense que servesqui d'excusa. Nosaltres férem un partit realment dolent: els rucks poc definits (ficant més gent de la que calia) poca rapidesa en la transmisió de pilota, amb les idees mal assimilades i amb molta falta d'experiència. Una única cosa va sortir bé, els mauls de la touche (que hem d'aprofitar més, ja que treiem la pilota massa aviat) També amb errors garrafals de placatge i amb un físic que hem de treballar per a poder tirar endavant. El resultat ho diu tot: 48 a 12 per al Dimonis.

Així i tot la nostra amistat amb el Dimonis, es va veure reforçada per el gran Tercer Temps que ens donàren. Cal agraïr l'invitació dels Dimonis per anar a jugar el partit i la seva gran actitut. També cal dir que els Dimonis ens transmetéren el seu agraïment per el fet d'anar-hi a jugar. Realment, guanyar o perdre contra els amics es fa poc important quan tens realment això: amistat. Lo dit, moltes gràcies a tots per fer-me creure que el rugby encara és possible.

La tornada va ser espectacular. Tots mos reunirem a l'Absolut per anar de festa. Aquí demostràrem que cada vegada som uns rugbistes cada cop més units. El rugby comença per el grup, i les ganes de fer coses amb ells per a passar-ho bé. I això és el que estam demostrant cada pic més: passar-ho bé i ser una pinya. També cal destacar, que ja tenim la filmació en directe del nostre crit. A uns els hi pot agradar, a d'altres no, però el que és indubtable és que és el nostre crit de guerra, que representa la nostra personalitat i a la Zona Nord de l'illa unida per un esport que és casi una religió en sí: EL RUGBY. AMUNT CORSARIS!!!!!!!!!

Si, ja és oficial, els nostres cadets han fet segons en el campionat de Mallorca de Flag Rugby. Amb això han aconsegit la classificació per al campionat territorial de Balears. Els xavals estan entusiasmats donat que, són l'unic equip d'Alcúdia que participarà en els territorials del seu esport. La cita per a les finals territorials és a Alcúdia i el 28 d'abril, la data. Volíem donar l'enhorabona a tot l'equip per la seva victòria, i als demés equips que han conformat la lliga de Flag rugby per la seva participació.

Aquest cap de setmana, teníem que anar a Menorca a jugar el partit de lliga però, per motius aliens al club, no ha pogut ser. Estam mirant la possibilitat d'anar-hi el dia 8 d'abril, així que feis un forat a l'agenda i anem a jugar. Per altra banda, els Dimonis ens han propost de fer un partit amistós a Manacor aquest dissabte a les 20'30. Obviament, els hi hem dit que sí, així que esperam poder jugar aquest partit. També estan convidats l'equip cadete, per lo que demanam que tothom que tengui cotxe, que s'apundi a dur-lo. Crec que és important jugar aquest partit per a no perdre la costum de jugar partits i fer més pinya.

També ens han convidat a anar a Menorca al Seven que fan el dia 21 d'abril. Hi hem d'anar com a mínim 10 i els hi hem de donar una resposta de la nostra assistencia com a màxim el dilluns. Així que esper que me confirmeu. Au idò! Ja està dit tot, una abraçada: Salut i Rugby!

Ja sabeu que jo som un idealista del rugby, sense que això vulgui dir que sigui un moralista. Cada un i cada equip actúen com millor creuen que han de fer. Nosaltres pensam que per el compromís amb "les normes no escrites del rugby", les hem de complir. I això no només actúa envers a l'actitut que hem de tenir de cara als demés, sinó amb les exigències d'"etiqueta" que hem de tenir amb nosaltres mateixos com a individus i com a col·lectiu. Ara us preguntareu, en a què vé tot aquest "rollaso".

Intentaré ser breu i clar: Hem de canviar algunes actituts en relació al nostre equip. Cada vegada ens pareixem més a un equip de rugby i això no ho vull negar, però encara ens falta una miqueta més d'unió i cohesió. M'agradaria fer un llistat de les coses que fallen, però no tinc massa temps i les anirem aprenguent amb el temps i a l'entrenament. Tot fa referència a l'"entrenament invisible" que ha de tenir un equip de rugby. I això passa per a que, com individu que forma part d'un grup, mimi el meu grup, respectant-lo i ajudant-lo. Totes les reunions del club són sagrades, hi hem d'assistir (sempre és comprensible una causa major i aquesta no és freqüent). Com a reunions sagrades del club es comprén:

1. Entrenaments: això comprén la part física i la part de les dutxes (tots mos hauríem de dutxar junts, sense mariconades ehhhh!!!??? Però parlar a les dutxes, ens ajuda a conéixer al nostre company, i això me fa comprendre més el seu joc i demés coses).

2. Partits: el partit és la "salsa del rugby". Perdrer-se el partit és com predrer-se el millor polvo de tota la teva vida. Inclou escalfament, primera part, segona part, estiraments i dutxes (per cantar i parlar entre nosaltres i fer pinya) i Tercer Temps (per cantar, menjar, beure i parlar amb els altres equips i per fer més pinya i reconéixer-me com a element integrant d'un grup que es diu Corsaris). EL TERCER TEMPS ÉS TAN IMPORTANT COM LA RESTA DEL PARTIT, PER LO QUE HI HEM D'ASSISTIR OBLIGATÒRIAMENT!!! (CAUSA MAJOR ÉS COMPRENSIBLE, PERÒ NO ÉS FREQÜENT)

3. Festes d'equip, aniversaris, batejos, excursions i demés: Aquesta és la base per formar un grup molt unit: fer coses junts sense que hi hagi el rugby pel mig (encara que sempre estigui de rerafons). Fer coses junts ens farà invencibles i cada vegada millors i més compenetrats. La idea és el de les al·lotes quan van al lavabo: hauríem d'anar a pixar tots junts. Som més que un grup, no som un equip, no som un club, som una sola cosa: RUGBY.

Realment, per poc que posem de la nostra part, farem molt de bé a l'equip i això passa pel compromís individual.

Volia acabar aquest "rollo" amb una proposta: ja tenc mig pensat el ritual dels nostres batejos, però m'agradaria que hi hagués més gent que vulgui col·laborar amb l'organització d'aquest fet important. No cal dir que si encara no estau batiats, no podeu opinar, ja que no teniu ni veu ni vot. Tots els que estem batiats, hem de fer i aportar alguna cosa al ritus. A la vegada que estigueu batiats, podreu formar part del ritus i ser padrins de fonts i proposar coses noves al vostre fillol.

Una abraçada a tots: Amunt Corsaris!!!!

Salut i Rugby!